PRINCIPI DE SUPERPOSICIÓ DELS ESTRATS

Les capes de sediments dipositades en una conca sedimentària s'hi acumulen de manera que les més recents recobreixen les més antigues, per lo cual, en una sèrie sedimentària dels estrats superiors són més moderns que els inferiors.

La superposició normal dels estrats pot quedar alterada pels processos tectònics, com el plegament o la fractura de les series sedimentàries.

(Superposició dels estrats)

PRINCIPI DE SUPERPOSICIÓ DELS PROCESSOS GEOLÒGICS

Un procés geològic, per exemple un plegament, una falla o una intrussió magmàtica, sempre és posterior als materials que afecta i anterior als materials que no afecta i als processos que l'afecten a ell.

PRINCIPI DE CORRELACIÓ

Dos estrats que continguin un mateix fòssil caracteristic pertanyen al mateix interval temporal, representat per aquest fòssil.

No es pot aplicar a materials que continguin fragments de fòssil procedents de l'erosió d'altres estrats. S'anomenen "fòssils rodats".

INTERRUPCIONS DEL REGISTRE ESTATIGRÀFIC

en el preoces sedimentari, de vegades, es poden produir interrupcions de la sedimentacio. Aquestes interrupcuions s'anomenen discontinuïtats estatigràfiques, i el seu origen es troba en períodes de temps sense sedimentació o amb intensa erosió.

· discomformitat: diposit dels materials superiors damunt d'estrats inferiors erosionats.

· discordança angular: durant la interrupció de la sedimentació es produeix la deformació per plegament o fractura i l'erosió dels estrats inferiors. posteriorment es dipositen els estrats superiors.

· no conformitat: materials sedimentaris dipositats sobre roques ignies o metamòrfisques mes o menys erosionades.

3. L'ACTUALISME COM A MÈTODE DE TREBALL 

Per poder reconeixer i interpretar les roques volcaniques, els geolegs estudien els volcans actuals. Se sap que l'activitat volcanica actual s'asembla molt a la de fa milions d'anys.Aquest es el principi de l'actualisme que Lyell va explicar en el seu llibre.

Els investigadors troben alguna cosa que no es port interpretar a partir del que es coneix actualment.Com es pot esbribar, per exemple, l'aspecte que tenia els dinosaures si avui ja no existeixen?

CUVIER I L'ANATOMIA COMPARADA

El zoòleg Georges Cuvier era un expert en anatomia. Va arribar a la conclusió que les diferents parts de l'anatomia d'un animal tenien una relació entre elles;per exemple, un mamífer amb peülles i banyes devia se herbívor, i la seva dentinció,l'adequada per a una dieta herbívora.

L'anatomia comparada permet reconstruir l'aspecte i alguns hàbits dels animals extingits estudiant-ne les restes fòssils.

ACTUALISME APLICAT A FÒSSILS.LA TAFONOMIA

La tafonomia analitza els fòssils per esbrinar els processos esdevinguts des que s'origina una resta fins que es transformen en fòssils.


4. ELS FÒSSILS

Un fòssil és qualsevol resta d'un ésser viu o de la seva activitat que queda conservada a les roques.
La fossilització és un procés de mineralització.Durant la transformació del sediment en roca sedimentària tenen lloc diversos processos que formen part de la fossilizaió:

-Precipitació de minerals en espais que ja existien
-Precipitació de minerals en els buits deixats per la matèria orgànica en descompondre's
-Reompliment de cavitats amb sediment que despés queda cimentat.
-Substitució d'un moneral per uns altres quan es dissolen els primers.
-Canvis en l'estructura cristal·lina dels minerals que formen les restes.
Com a resultat es formen diferents tipus de fòssils.


           

conquilla buida recompleta        Esquelet d'un peix                          Crani humà

de sediments

5. L'ESCALA DEL TEMPS

El descobriment de la radioactivitat va permetre durant el segle XX fer xcalculs cada vegada més precisos sobre l'edat de la terra.

La subdivicióp del temps geològic es fa estudint les roques segons criteris geoquímics, biològics i estratigràfics.

- els criteris geoquímics es base en l'anàlisis química dels mimnerals de les roques, que poden delatar, com la presencia d'una atmosfera oxidant o reductora.

- els criteris biològics parteixen de l'estudi dekls fòssils, que permeten correlacionar unitats geoloògiques i detectar els moments en què han tingut lloc extincions massives d'espècies.

- els criteris estratigràfics tenen en compte l'estudi de les roques estratificades. 

La historia de la Terra es divideix en quatre eons. Cada eó es pot dividir en eres, en períodes; els perìodes, en èpoques i aquestes darrers, en edats.

BIOSTRATIGRAFIA I LITOSTRATIGRAFIA

La biostratigrafia és la part de la geologia que intenta establir subdivisions del temps geologica a partir dels fòssils.

Per establir subdivisions s'utilitzen també altres criteris, el paleontològic és el més empleat perquè els fòssils tenen l'avantatge que la majoria són abundants i fàcils de conèixer.

La litostigrafia té com a objectiu descriure les unitats geològiques i atribuir-los un origen tan concret com sigui possible.

També estudia les roques i correlaciona conjunts d'estrats, reconstruint-ne les unitats que han quedat fragmentades per l'erosió o per la tectònica. S'anomenen formacions feològiques.

SUBDIVISIONS DEL FANEROZOIC

L'eó Fanerozoic, que comprèn els últims 550 milions d'anys, es el més curt dels 4 eons i el que té les subdivisions més detallades, perquè les roques que el representen són abundants, contenen molts dòssils i estan poc metamorfitzades.

En les seves roques s'han identificat milers d'espècies de fòssils, moltes de les quals presenten una distribució geogràfica àmplia.

Moltes espècies van evolucionar ràpidament. El Fanerozoic es divideix en tres eres: El paleozoic; que comença fa 550 milions d'anys; El Mesosoic; que comença fa 245 milions d'anys, i el Cenozoic; que comença fa 65 milions d'anys i arriba fins l'actualitat.

Paleozoic                                                              Mesozoic